Com que veig que s'acaba el termini i no han sortit publicades, us torno a enviar les meves primeres frases, no fos cas que no les haguéssiu rebut...

Salutacions!

M. Rosa

 Havien arribat a Gènova en ferri. L'un des de Palermo, l'altre de Marsella. La cita era en un bar del port, l'únic lloc del món on els dos homes, Montale i Montalbano, podien deixar-se arrossegar amb relativa facilitat. Al capdavall, era justament al mar on calia anar a buscar l'origen d'aquella insòlita trobada.

Em miro al mirall i no em reconec. La dona que hi veig, ulls enfonsats i mirada perduda, em fa por. Por del que –ara ho veig– està a punt de fer.

Tot ha començat d'una manera ben banal i imprevista, amb un concurs de primeres frases. Envia'ns unes ratlles originals, deia; juga amb nosaltres. I m'hi he escarrassat molt, en aquest joc, l'excusa perfecta per exorcitzar uns quants dimonis. Quatre missatges que hi he enviat, per descomptat amb adreces inventades, contenen pistes sobre el què i el com. El quan: el dia de la resolució del concurs. El qui: un membre del jurat. I jo, per fi, tindré el meu minut de glòria.