Viernes, 02 de diciembre de 2011
Publicado por negraycriminal @ 9:23
Comentarios (0)  | Enviar

 

Hi ha petites editorials que es van fent més grans però continuen conservant l’aroma de la feina ben feta i continuen donant-nos pistes necessàries per a les nostres lectures negrocriminals.

Una d’aquestes editorials és Bromera, que des de les condicions dures i difícils que es donen a l’actual País Valencià ens facilita l’última novel·la de Benjamin Black, el pseudònim que utilitza John Banville per a les seves novel·les negrocriminals. Novament protagonitzada per l’inimitable Quirke, A la recerca de l’April ha estat traduïda per Eduard Castanyo.

 

“April Latimer és una rara avis al Dublín dels anys 50. Doctora resident a l’hospital local, és coneguda per la seva independència. Ara sembla que s’ha esvaït, i la seva amiga Phoebe Griffin està preocupada, així que demana ajuda al seu pare, el brillant però erràtic forense Quirke. Sobri després d’una estada ala Casade Sant Joan dela Creuper recuperar-se del seu alcoholisme, Quirke comença a seguir la pista de l’April per alguns dels camins més foscos de la ciutat. Cada vegada més involucrat en aquest tèrbol assumpte, es trobarà cara a cara amb veritats incòmodes sobre la violència familiar, la crueltat amagada sota la doctrina catòlica i el racisme.”

 

Bromera també ens porta La triple vida de Michele Sparacino, un Camilleri traduït per Enric Salom, encara no traduïda al castellà, que nosaltres sapiguem. No és un Montalbano, però és un Camilleri, i això sempre és un moment de goig en aquests temps ombrívols.

 

“L’atzar té el caprici de fer nàixer Michele Sparacino al voltant de la mitjanit, un fet que resultaria intranscendent si no fóra perquè hi ha qui afirma que el rellotge del poble s’avança deu minuts. Aleshores... en quin dia ha nascut realment? El problema es fa més i més gran quan apareix en escena un altre Michele Sparacino, un agitador de masses que aconsegueix que els treballadors de les mines es revolten contra els amos per no pagar-los aquests deu minuts de més que han fet cada dia. Aquest segon Sparacino, però, no existeix realment. És el resultat de la fantasia de Liborio Sparuto, un periodista mandrós i mentider que s’inventa aquesta figura esmunyedissa fora de la llei per explicar la revolta. El Michele Sparacino de carn i ossos pagarà tota la vida per les mentides de Sparuto. Potser encara tindrà una tercera vida per a reparar aquestes equivocacions, però ni tan sols així deixarà de ser un home qualsevol marcat per un destí immerescut”

 

Salutacions negrecriminals i bona lectura

 


Comentarios